dimecres, 6 d’agost del 2008

IM Àustria 2008

El passat 13 de juliol 5 membres del club es varen desplaçar fins a Àustria per viure l’aventura del Ironman. Tots ells varen aconseguir arribar a la meta en menys de 12 hores!!! Felicitats Companys!!


Tot seguit la crònica del IM d’Àustria per l’Enric, que en el seu debut en aquesta distancia va aconseguir un temps envejable:


Hola companys,

La veritat és que em va sortir una cursa rodona, vaig fer 10h58', acabar per sota de les 11hores el primer Ironman per mi està molt i molt bé, a més tenint en compte que encara no fa 2 anys que vaig fer el meu primer Triatló popular a Malgrat.

Crònica de l'Ironman Austria 2008:

Natació, vaig fer el temps que més o menys esperava, 1h10' vaig tenir bones sensacions, el neoprè no em molestava gens i no se'm cansaven les espatlles com m'havia passat altres vegades. A la sortida 2500 triatletes amb ganes de menjar-s'ho tot i uns quants cops, però ràpidament la gent va agafar el seu lloc i es va poder nedar bé fins la segona boia (1400m). Allà alguns cops més i tot bé fins l'entrada al canal (2950m) on s'havien de fer files de 4 o 5 per poder nedar, vaig agafar l'estratègia d'anar pel marge esquerra i vaig anar fent fins a la transició, al canal molta gent animant durant 1km, t'ajudaven a nedar una mica més ràpid. Transició 1 5'30'' i surto ràpid amb la bici.


Bici, la primera hora el terreny és còmode i faig una mitja de 35 em sento molt bé hi havia 2 petits ports, el primer bastant dur però de només 1.5km on hi havia molta gent que t'animava a pujar. El segon port era una mica més llarg 2.5km amb rampes del 10 o 11% però abans de coronar hi havia en Dj Micki amb la música a tot taco que feia que les cames t'anessin soles. La bici és molt xula perquè els paisatges són impressionants. Es feien dues voltes de 90km, hi havia un avituallament especial al km92 de bici i tenia un ibuprofè preparat en mig bidó d'aigua i la veritat és que em va anar força bé pel
mal de cames. Al final vaig fer 5h34' amb una mitja a la bici de 32.2km/h (no esperava fer-ho tan bé).

Carrera, quan vaig baixar de la bici tenia por de posar peu a terra i que em vingués rampa (cosa que m'ha passat alguna vegada), però no, peu a terra i un voluntari t'agafa la bici, corrent cap al canvi de sabatilles i mitjons i abans de començar la marató una bona pixarada als lavabos (com un home civilitzat). Al cap d'1km va caure una tempesta brutal, però jo estava molt motivat i les cames anaven soles, tenia molt bones sensacions no m'ho acabava de creure. El primer 10.000 en 48' amb aquest temps ja feia càlculs per baixar d'11 hores tot i que era conscient que no podria mantenir aquell ritme. No vaig parar de corre fins el km 15 on començaven a picar una mica les cames. Durant tota la marató per no castigar gaire més l'estomac vaig beure Coca-Cola i sals i 7 o 8 gels. Després vaig agafar l'estratègia de caminar a cada avituallament 1' si només bevia i 2' si bevia i prenia un gel. El ritme corrent va ser prou constant però al Km 39 després d'una petita pujada em va venir rampa a l'isquio vaig estirar 15 o 20 segons i vaig poder seguir corrent, però quan quedaven 500m per l'arribada se'm va tornar a enganxar, anava mirant el rellotge per baixar de les 11h vaig tornar a estirar aquest cop una mica més i vaig tornar a córrer fins a l'arribada on li vaig fer un petó a la Paula abans d'entrar i vaig creuar la línia de FINISHER en 10h58'43''.


Vaig anar de seguida cap a la grada on hi havia la Paula em vaig abraçar a ella i em vaig fotre a bramar com un nen de 8 anys. Més de 8 mesos d'entrenament que han servit per sentir-me molt satisfet i molt content.

Vull felicitar als altres 4 companys d'aventura que van fer que els 5 dies a Austria fossin més entretinguts, l'experiència d'en Jaume i en Pere ha sigut bona consellera i la il·lusió d'en Jordi i en Lluís també ha ajudat molt a aconseguir aquesta fita. Dels 5 components del Costa Brava, tots vàrem baixar de 12h un éxit també pel club. Us envio algunes fotos i us dono les gràcies a tots perquè sense les sortides del dissabte el meu temps no hagués estat tan bo.

Enric

Animo a tothom que ho provi, com a mínim un cop a la vida.